También en el proyecto de «Se llama cuerpo» de este trimestre hemos aprendido a dibujar nuestro retrato. Para ello, nos hemos fijado muy bien dónde se sitúa cada parte de la cara. Nos hemos mirado en los espejos, hemos observado todos los detalles de nuestra cara (cómo son mis ojos, de qué color, dónde están las pestañas, las cejas, cómo es mi nariz…) y posteriormente, en el de otros compañeros/as. Finalmente, hemos plasmado todas esas partes en nuestros retratos situando cada parte en su lugar.
Ha sido un trabajo que nos ha permitido enriquecer y trabajar el dibujo, la precisión, la definición del contorno, sus detalles, el gesto, la composición…En definitiva, hemos aprendido a leer mejor la imagen y aquello que observamos favoreciendo así la educación de nuestros ojos y al aprender a mirar.
Hi ha una manera especial de mirar que és la del dibuixant. Ell veu, mira, observa, descobreix, aprecia, percep, reconeix, examina… En definitiva, sotmet a la natura i a totes les seues criatures a un minuciós estudi detallat. Fa tot açò al mateix temps, amb un gest. I després de veure, mirar, observar, descobrir, apreciar, percebre, reconéixer, examinar… ¡Va i se l’inventa tot! És el seu treball: reconstruir el món per a ajudar-nos a veure’ns; el dibuixant ens arranca les teranyines dels ulls i ens posa davant una lupa de gran augment… El dibuixant és un creador que fa i desfà al seu capritx, i posa i lleva segon li dicta l’ull que és el far que guia la seua mà i el seu cap.
Dibuixem les coses com les veiem, des de diferents punts de vista, tal com són, dibuixem el que sabem i coneixem, com les imaginem i, sobretot, tal com les sentim. Alimentar la llum de l’ull, aprendre a veure, és ocupació de tota una vida.
Text de Herrín Hidalgo extret del llibre Mira i dibuixa. Taller de plàstica Carrau Blau de Marta Balada.
Aquest treball forma part del nostre projecte interdisciplinar «Se llama cuerpo». Amb el nostre cos podem fer moltes coses: ballar, córrer, caminar, dibuixar… Durant aquestos mesos hem fet en un primer moment un treball més experimental on ens hem mesurat, pesat, hem jugat a imitar postures corporals, etc. També des de l’aula d’expressió corporal amb l’especialista Catalina hem treballat diferents danses i jocs corporals on hem après a utilitzar el nostre cos i menejar-lo per l’espai a través de moviments diferents.
Després ja hem fet un treball més precís on hem realitzat una activitat d’observació on haviem de traslladar la nostra espontaneïtat captada en una fotografia, al paper. Ens hem fixat en cadascún dels detalls: la posició dels braços, el gest de la nostra cara, la posició de les cames, els botons de la camisa, els dibuixos de la roba, els cordons de les sabates… Aquest exercici d’observació ens ha permés dibuixar allò que vegem i no només allò que coneixem del nostre cos. I tu, què pots fer amb el cos?
Con la llegada de las fiestas navideñas, los alumnos de la clase de 3 años hemos construido nuevas figuras y formas apoyándonos como siempre en los signos del alfabeto gráfico.
Detrás de un trabajo de observación de cómo son los abetos, los pinos, sus troncos (su composición), hemos buscado en los libros de consulta para conocer sus características y poder leer las imágenes para ver como son los árboles en la realidad.
Finalmente hemos descompuesto esta imagen en formas para poder plasmarlo en plano, usando el papel de las sesiones de trazos y garabateo, hemos construido nuestros árboles de navidad.
Los alumnos de 3 años (Los conejos que nunca se harán viejos) realizan las primeras composiciones con el alfabeto gráfico, éste es el resultado de uno de ellos, en el que hemos usado este recurso para ilustrar un poema.
